01/06/12
Postals gelades
Una série de postals que vaig fer com a part de la recerca gràfica i cromàtica d'Imatges Gelades. No es van imprimir mai però es van anar penjant a Facebook com a recordatori mentre l'obra va estar en cartell. Algunes idees de color també van quedar reflectides en l'il·luminació de l'espectacle. Tenen la particularitat d'estar fetes a l'Iphone amb l'aplicació SketchBook d'Autodesk. M'agraden aquests trastos, no ho puc evitar...
31/05/12
Joan Bacardí. Das Kaninchen projekt #1
En Joan es va llevar un dia i després de fer el cafetó, va decidir d'iniciar un nou projecte. Es va asseure davant el seu ordinador d'última generació i va posar-se en contacte amb tots els seus amiguets artistes: volia ser immortalitzat lluint unes orelles de conill. Ell sabrà. Jo que no acostumo a discutir els seus parers sempre assenyats, em vaig posar ràpidament a dibuixar...
05/05/12
Gàbies
Assaig de gàbies a Mataró, el dia següent d'haver estrenat Imatges gelades. Estrenem aquest Dimecres a la sala Àtrium. Cansat, però content de poder anar fent llums.
27/04/12
Imatges gelades
La companyia d'Imatges gelades ha reprès ja fa dies el procés d'assajos. L'espectacle ha agafat una forma diferent amb el replantejament de l'espai i la perspectiva que ens ha donat el fet d'haver pogut pre-estrenar fa uns mesos al festival Lola. La sala Beckett ens proporciona un espai diametralment oposat a la sala d'Esparreguera i esperem poder treure-li tot el profit. Ahir vaig poder veure un passi i en vaig sortir amb una muntanya de feina. Pel que fa referència a les llums, es tracta d'un espectacle completament nou.
18/04/12
10/04/12
Top girls
He trobat per casualitat un projecte d'escenografia que vaig fer fa uns anys per a un muntatge que no es va poder dur a terme. Molt simple, consistia en cinc taules que es podíen ajuntar de formes diverses, una pantalla translúcida (o un tul) i un terra de fusta.
12/02/12
Les tres germanes (Deconstructing Txekhov)
Peça teatral de Sanchís Sinisterra a partir del text clàssic de Thekhov. Un encarrec de la Companyia Àtrium, estrenada a la seva sala el 19 de Gener de 2012. Les fotografies són de la Cristina Sánchez.
La crítica d'Andreu Sotorra esmenta les llums (!).
06/02/12
Bergelt
Bergelt tiene la boca
muy horizontal,
muy paralela al suelo,
sus labios tienen siempre un rictus de beso
y una tersura que invita,
pero no es fácil besar a Bergelt.
Recuerdo a Bergelt,
los grandes ojos de Bergelt
estaban siempre muy abiertos,
a veces su mirada temblaba,
pero cuando Bergelt te miraba,
su mirada podía llegar a doler.
Se recogía Bergelt el pelo
con una trencita pequeña
en un lado de la cara,
la pequeña trenza de Bergelt.
Y era un pelo debilucho
y algo descolorido.
Bergelt era a menudo preciosa,
muy a menudo lo era,
su cuerpo serpenteaba desnudo frente a la ventana.
Si hundías la cabeza entre sus muslos frescos
encontrabas un sexo inodoro
que se bebía como agua recién nacida.
No era flaca, era concreta
y nítida
como un plato de leche.
sobre una cama deshecha.
Ávida de todo,
me lastimó muchas veces,
mientras anduve con Bergelt
no supe en ningún momento
lo que me hacía.
Así es como,
mientras mordisqueo una manzana
voy pensando en Bergelt.
En el piano de abajo alguien ensaya.
Aún quiero a Bergelt
en cierto modo.
01/02/12
Subscriure's a:
Missatges (Atom)